Les vocals neutres

Començo per aquí perquè la vocal neutra sembla a vegades que és una d’aquestes característiques que ens defineixen com a grup lingüístic. En molts indrets d’arreu de l’estat, només cal obrir la boca per dir "hola", perquè ja sàpiguen d’on venim. Si mai t’has preguntat com és que ho saben tan ràpid, doncs és per culpa de la vocal neutra. La vocal neutra és el nostre passaport.

Per pronunciar la vocal neutra, només cal relaxar la llengua, obrir la boca a mitges i deixar sortir l’aire. En notació fonètica, la vocal neutra s’escriu [ə], i els lingüistes l’anomenen schwa, que és una paraula provinent de l’hebreu, on és el nom d’un puntet que indica la manca de vocal. En realitat, la schwa és una anti-vocal, l’equivalent al blanc o al negre en relació a la resta dels colors. En català, la vocal neutra s’escriu amb una a o una e, i en els dialectes catalans que tenen vocal neutra, normalment aquesta es troba en síl·labes no accentuades. És cert que hi ha dialectes de les illes que fan excepció d’això, ja que pronuncien la vocal neutra en les síl·labes accentuades. Però la regla que aquí ens preocupa és que, en català, les vocals a i e es manifesten com a vocal neutra en posició sense accent.

Exemple:

la paraula "patates" es pronuncia [pə'tatəs]

El símbol ' indica que la síl·laba següent és accentuada. Noteu que l’única vocal que es pronuncia igual que com s’escriu és la segona a, que porta l’accent de la paraula.

Doncs el cas és que l’anglès també en té, de vocal neutra. Aquesta es pronuncia, a efectes pràctics, exactament igual que en català. Cal recordar això, perquè ja no cal que ens esforcem a pronunciar aquest so en anglès. Només cal agafar el so [ə] del català i fer-lo servir on surt el so [ə] de l’anglès. La regla general de distribució de la vocal neutra en anglès (amb excepcions importants que tractaré més endavant) és la següent:

En anglès, tota vocal en síl·laba no accentuada es pronuncia com a vocal neutra.

Exemple:

la paraula operation es pronuncia [əphə'reʃən]

El signe ph indica una p amb aspiració, la r es pronuncia a l’anglesa, el signe ʃ és igual al so de x en guix. Ja en parlarè més endavant de tot això. Noti’s aquí la gran diferència que hi hauria si operation es pronunciés a la manera típica, operèixon.

En català només la a i la e fan de vocal neutra. En anglès aquest comportament de les vocals es porta a l’extrem. En anglès, totes les vocals —sense excepció— poden fer la feina de vocal neutra en posicions determinades. No n’hi ha cap que se n’escapi, d’aquesta feina. Els estudiants d’anglès fins i tot s’aprenen els exemples típics, com la paraula lemon (['lɛmən]), on la o és vocal neutra. Aquesta paraula hauria de ser facilíssima de pronunciar ara que ja sabem que no s’ha de pronunciar ['lemon], amb aquesta o delatora que ens identifica com a parlants no massa refinats. La o de lemon s’escriu o, però no es pronuncia o, es pronuncia com a vocal neutra. Cal no oblidar això, ja que ens pot estalviar força maldecaps a l'hora de pronunciar les vocals de en anglès. 

En català, a més de la a i la e, que poden fer la feina de vocal neutra, tenim el cas de la o, que en certs dialectes es neutralitza en u. Tot i així, encara tenim les digníssimes vocals u i i que mai no fan de vocal neutra—encara que sí que tenen una altra feina important que les connecta amb l’anglès: la de fer de semiconsonants w i y. Sense tenir en compte aquesta excepció, la u i la i són així les nostres vocals amb més honor. Mai no canvien de jaqueta vocàlica. Mai no es neutralitzen. És clar que algú em dirà ara que en certs dialectes del català no n’hi ha, de vocals neutres. Les as son as, les es són es, les os són os. Cert, però tot i que és important tenir en compte això, aquest fet no invalida el meu argument: el català —alguna variant d’aquest almenys— s’assembla a l’anglès perquè tots dos tenen vocals neutres. Recordem aquest fet i fem-ho servir per millorar el nostre anglès parlat.

Un altra característica prou fotuda de l’anglès és que té més d’un so de vocal neutra. Abans d’anar endavant, cal dir que a vegades la schwa en anglès apareix en també en síl·labes accentuades. El que sí que és cert és que, en una síl·laba no accentuada, la schwa té tots els números per sortir. Així, anglès i català comparteixen la vocal neutra, també dita schwa. Però l’anglès, i això varia de dialecte a dialecte, pot tenir més d’una vocal neutra. En general, es pot dir que de vocal neutra només n’hi ha una, la schwa, però hi ha dialectes que fan servir el so [I] (que se'n diu i curta) també com a vocal neutra. El so [I] cal descriure’l una mica aquí, perquè és un so inexistent en català, i que en general ens costa pronunciar correctament. Sempre tenim la tendència de pronunciar-lo com la nostra i. Així, la paraula this la tendim a pronunciar [this], enlloc de [thIs], cosa que no és un error molt greu, però sí que s’ha de dir que és més quedón dir [thIs]. Hi ha dialectes en anglès que diferencien entre schwa i la I, i aquests són potser més difícils de reproduir per un catalanoparlant. També hi ha dialectes que només tenen la schwa com a vocal neutra, o de manera molt generalitzada, però sigui com sigui, va bé saber pronunciar tant la schwa i com la I. Però anem al gra. Com es pronuncia la i curta? La manera de fer-ho és posar la boca com si s'anés a pronunciar una i catalana i relaxar (o baixar) la llengua lleugerament per fer que el so s’acosti una mica més a la e catalana però sense arribar a ser una e plenament. És com fer una i passota. Pensa en la paraula pita i intenta dir-la com si gairebé volguessis dir peta, però sense acabar de fer-ho, quedant-se a mitges. A mi sempre m’ha sonat a un so entre i i e. Així és com em sona a mi.

L’avantatge de saber que l’anglès té vocals neutres és que, quan ens trobem amb una paraula polisil·làbica, sabem que, en general, les síl·labes no accentuades porten vocal neutra. En general, aniria bé aprendre a fer la schwa i la I per si apareixen en una mateixa paraula, però també hi ha parlants i accents de l’anglès que tiren per lo dret i ho fan tot com a schwa. Si ells ho fan, per què no nosaltres també? Prova-ho ara amb la paraula “dictionary”: sense cap por d’estar massa lluny de la realitat, es pot pronunciar [dIkʃI'næri]. Fixa’t que la y al final de paraula és una excepció a la regla que tota vocal no accentuada passa a ser vocal neutra. Hi ha moltes excepcions, i només la familiarització amb el vocabulari pot arribar a donar un coneixement extens de tots els casos. Tot i així, s’ha de saber que les síl·labes finals tendeixen a seguir una sub-regla pel que fa a vocal neutra: les os són sempre ou, les ys son i, les as són a (també ə), les us són iu.

Per concloure, la utilitat de saber que moltes vocals no accentuades en anglès són vocals neutres radica en què podem aprendre’ns molt bé una vocal neutra i anar introduint-la, amb la confiança que la nostra pronunciació sonarà mínimament autèntica. Cal no patir per quina vocal neutra escollim. En general, als anglòfons no els importa gaire quin accent anglès tenen els parlants no nadius de l’anglès. Així, escollim schwa (estàndard i avorrida, al meu parer), o I (yeah baby!).