Estratègies i trucs per millorar l'anglès parlat

Sí que fa temps que no escric res en aquest blog! No me n'he oblidat, només és que mantenir dos altres blogs no sempre és fàcil, i el cert és que l'empenta inicial d'escriure sobre temes de pronúncia de l'anglès potser no era suficient per mantenir un blog a llarg termini :)

Tot i així, és una llàstima abandonar un projecte com aquest. Tinc una pila d'esborranys sobre temes relacionats amb l'anglès, i crec que seria una pèrdua absurda no intentar treballar-hi una mica més.

Entre els esborranys que he trobat, n'hi ha un que crec que val la pena repassar i publicar. En aquest parlo sobre algunes estratègies que he fet servir personalment per millorar l'anglès parlat. Com comento en algun altre lloc del blog, el meu accent no és massa polit. Tot i així, m'enorgulleixo de saber per fi com sonaria un Catalan-American de debó. Sonaria com jo.

Quines coses he fet (i faig) per millorar la meva parla? A continuació teniu un recull no intensiu:

• L'estratègia que més recomano és una de molt senzilla: repetir les paraules. Hi ha dues situacions en què faig això. Primer, en plena conversa (sí, m'autocorregeixo en plena conversa). Per exemple: imaginem que se m'escapa un I did not wanted (ens passa a tots). En comptes de continuar, senzillament repeteixo el que he dit, introduint la correcció–I did not want. El que es transmet amb això és que, tot i no ser parlant natiu d'un idioma, un respecta aquell idioma i la seva integritat. A més, els errors que es corregeixen així despareixen més ràpidament. L'altra situació on aconsello repetir les paraules és quan ens trobem amb combinacions que ens resulten difícils. Un exemple que encara em torna boig: Rhode Island (un dels Estats Units). No sé per què, a mi em resulta gairebé impossible de pronunciar-ho bé. És com un tongue-twister (embull de paraules, segons el diccionari). El que faig és, quan estic sol al cotxe i ningú no em sent, pronunciar Rhode Island tan a poc a poc com puc, fixant-me en cada so (la erra inicial, la de que s'assembla tant a la erra, la de final, el so de la a final) i accelero la pronúncia quan ja tinc clar com s'hauria de fer.

• Immersió virtual. La majoria de catalans viuen a Catalunya, on l'anglès no és idioma natiu–d'igual manera que el català no és natiu a Anglaterra. Moltes vegades, parlar anglès a Catalunya queda una mica afectat, com si vulguessis fardar. Tot i així, estic convençut que l'única manera d'aprendre un idioma bé és practicar la immersió total. Res més no funciona, almenys fins que algú inventi un aparell d'aquells que feien servir a Matrix que ens permeti d'aprendre coses instantàniament. A efectes pràctics, el que podem fer és rodejar-nos de la llengua anglesa: pel.lícules, música, ràdio, llibres, persones–sobretot persones. El meu consell bàsic és no fer servir ni diccionari ni traductor: anar a pèl. Sobretot quan llegeixes un llibre, fer servir el diccionari es fa molt pesat, la qual cosa fa que no ens ho passem bé, i com a conseqüència, que ho deixem estar. És millor no entendre una (o deu) paraules i continuar, que entendre-ho tot però cremar-se. (Nota: el Kindle té un diccionari fàcilment accessible que és la millor altrenativa que conec.) En tot cas, penseu-hi: als nens, quan aprenen un idioma de petits, no els hi cal un diccionari. Com a conseqüència, és normal acabar acumulant paraules la definició de les quals no sabem, i el significat de les quals només en tenim una idea vaga. És el més natural del món.


• L'estratègia més senzilla, per a mi, sempre ha estat fer el mínim esforç, i deixar que parlin els altres. Les persones, quan arriben a un país la llengua del qual no entenen ni parlen, acostumen a fer servir el llenguatge dels signes. Una mica més enllà es troba una estratègia que he fet servir molt: no acabar les frases. Un exemple: estàs parlant amb algú i de cop i volta t'oblides de com dir una cosa. Per no haver de trencar la conversa, i per quedar bé, el que faig molt sovint és permetre que l'interlocutor acabi les meves frases. Com? Doncs baixant la veu i fent així com que em fa mandra explicar-ho tot. És sorprenent quanta gent hi ha al món disposada a acabar els nostres pensaments i afegir les seves paraules. Amb la meitat d'esforç aconsegueixo un 100% de comunicació! Not too shabby, com diu la gent d'aquestes contrades.


Post Scriptum:

Quan escrivia l'esborrany d'aquest article, vaig trobar un article al New York Times sobre un periodista americà d'origen filipí, i sobre el que havia fet per aprendre anglès. Ho recomano a tothom que necessiti una mica d;inspiració. L'article original és aquí: http://www.nytimes.com/2011/06/26/magazine/my-life-as-an-undocumented-immigrant.html

M'agradaria acabar amb una cita extreta d'aquest article (la cursiva és meva):

My first challenge was the language. Though I learned English in the Philippines, I wanted to lose my accent. During high school, I spent hours at a time watching television (especially “Frasier,” “Home Improvement” and reruns of “The Golden Girls”) and movies (from “Goodfellas” to “Anne of Green Gables”), pausing the VHS to try to copy how various characters enunciated their words.