Les consonants b, d i g en anglès

El català té una manera molt peculiar de pronunciar la b, d i g, que no es correspon directament amb la manera com aquestes consonants es pronuncien en anglès. Segons com, això pot crear confusions en aquelles persones que ens escolten. Tot i així, hi ha un cert paral·lelisme entre els sons catalans i anglesos que ens pot ser útil per interioritzar i automatitzar-ne la pronúncia.

En català, a principi de paraula, les consonants b, d i g es pronuncien amb els fonemes /b/, /d/, i /g/. Aquests són els sons, diguem-ne, bàsics. Si pronuncies les paraules bo, dia i gana, sabràs de què parlo. Tots tres sons tenen una característica en comú: són consonants oclusives i sonores. Oclusiva vol dir que la consonant es produeix després d'un tancament (oclusió) breu de la boca. Sonora vol dir que les cordes vocals vibren en produir-se la consonant. Una és labial (/b/), l'altra és dental-alveolar (/d/), i la tercera és gutural (/g/).

A més, també en català, sobretot entre vocals (però no exclusivament), tenim uns altres sons alternatius per b, d i g, que no constitueixen fonemes. Això vol dir que, encara que pronunciéssim el so bàsic, no canviaria el significat de la paraula pronunciada. D'aquests sons se'n diuen al·lòfons. Se'ls representa amb els símbols /β/ /ð/ i /ɣ/. Tots tres sons tenen una cosa en comú (a part del fet que s'escriuen amb lletres gregues): són consonants aspirades. Això vol dir que l'aire flueix per la boca mentre es pronuncien. Prova de pronunciar les paraules abans, cada i agafar, i fixa't en com es diferencien la b, d i g de les de bo, dia i gana.


Aquesta alternància d'al·lòfons de b, d i g del català no existeix en anglès. En anglès, la b, d i g sempre es pronuncien /b/, /d/, i /g/. És a dir, amb el mateix so que en català fem servir a principi de paraula. Per tant, quan parlem en anglès, els catalanoparlants ens hem d'esforçar de pronunciar aquests sons sempre oclusius, i mai aspirats, sobrotot entre vocals. Cal no convertir mai la /b/, /d/, i /g/ intervocàlica de l'anglès en /β/ /ð/ i /ɣ/. Pels interessats, un idioma proper que comparteix aquesta característica de l'anglès és el portuguès de Brasil.

Per acabar, vull remarcar un parell de fets que ens poden ser útils. En l'anglès no existeixen els sons /β/ i /ɣ/—és a dir , els sons catalans de b i g aspirada. Per altra banda, el so de la d aspirada catalana (/ð/)  sí que existeix, i és un so molt freqüent en anglès. No només és un so, és un fonema. Normalment en anglès l'escriuen amb el dígraf th. Apareix en posició inicial en the, this, there, that. També el podem trobar al mig d'una paraula i fins i tot al final de paraula: per exemple, com en father i bathe. Per tant, aconsello tornar a pronunciar una paraula catalana com cada, fer-nos conscients d'aquest so /ð/, i trasplantar-lo a les paraules angleses que el contenen. Bona sort!