En el seu article, que porta el títol de Set obstacles al nostre vivell d'anglès l'autora explica que s'han fet uns estudis que indiquen que el nivell d'anglès a Catalunya és inferior al d'altres països d'Europa, com ara Grècia, Dinamarca, o Portugal. A més, l'article proposa set causes (en diu obstacles) d'aquest estancament lingüístic de l'anglès a Catalunya. Voldria analitzar-les i comentar-les una a una.
1. Factor cultural. D'acord. És molt difícil eliminar l'estigma xupi-pijo de parlar en anglès a Catalunya. Tot i així, és comprensible—no som anglesos, som catalans. Curiosament, l'article indica també que ni anglesos ni francesos saben llengües—cosa que he constatat personalment. Tot i que una part meva s'esforça per no dir bajanades com “Que estudiïn llengües ells!”, sí que he de confessar que em fa ràbia viure en un món que s'està empobrint lingüísticament, i part d'aquest empobriment ve de l'imperialisme lingüístic practicat per un grapat de llengües: l'anglès, el francès, i el castellà, per exemple. És curiós que els conqueridors no vegin la necessitat d'aprendre cap altre idioma.
2. La falta de professors nadius. Completament en desacord. Completament. Un professor nadiu difícilment sabrà com utilitzar els elements de la nostra llengua materna com a punts de contacte que facilitin l'aprenentatge de la segona llengua. Amb poques excepcions, els angloparlants no entenen la fonètica catalana, i per tant no poden ensenyar, per exemple, la connexió entre la vocal neutra de l'anglès i la del català. El que realment ens cal és una inversió seriosa per aconseguir professors catalans amb nivell natiu d'anglès que puguin ensenyar després als nens catalans. És clar, el problema és que avui dia qualsevol que aprèn l'anglès a la perfecció prefereix ficar-se en business més que en docència. S'hi guanyen més bé la vida.
3. Com s'ensenya a les escoles. Em sembla que això és encertat. Cito l'article:
El director de Desenvolupament de Cambridge a Espanya, Xavier Ballesteros, destaca l'error comú en moltes escoles catalanes de començar l'ensenyament d'anglès per la gramàtica en lloc de la part oral, que seria la manera "natural" d'aprendre, i demana que es comenci a ensenyar abans.Si ens fixem en la manera com els nens petits aprenens idiomes, sobretot els nadons, veurem que la fonètica i la prosòdia són les bases d'un idioma. Sospito que la gramàtica (universal o no) s'aprèn també de forma simultània a l'estructura fonètica i prosòdica, i que els bebès ho aprenen tot de cop. Tot i així, en aprendre una segona llengua (no materna), sempre he pensat que el més important és que t'entenguin i entendre el que et diuen, encara que la gramàtica no sigui perfecta. Per això la pronúncia em sembla més fonamental. Un altre cop, el català conté sons i certes característiques estructurals que ens apropen de manera natual a l'anglès. Cal aprofitar-ho.
4. El model universitari. No entenc aquest punt. Un cop arribes a la universitat, oblida-te'n d'aprendre un idioma a nivell natiu. A la universitat ja és una mica tard. El que s'hauria d'aprendre a la universitat és a utilitzar l'anglès en format acadèmic.
5. La barrera econòmica. És cert que existeix. És d'on venen les percepcions negatives vers l'anglès com a idioma de privilegiats. Sempre he pensat que quan l'anglès esdevingi de veritat una lingua franca a Catalunya, l'idioma que en sorgirà no serà exactament un anglès pur, sinó mé aviat un anglès catalanitzat propi amb tot el dret d'existir. Ja veurem.
6. Estades a l'estranger. Un altre cop, això està lligat al nivell socio-econòmic. Quina llàstima. Tot i així, és cert, fins que no t'hi fiques de ple, un idioma no s'aprèn de veritat. Potser la consecució d'una Europa autènticament unida facilitaria aquest pas. Tot i així, caveat emptor. Això també comportaria una difuminació cultural catalana no gaire agradable.
7. Més versió original. Sí, sí, sí. Res més a dir—excepte que no sé res de xinès ni rus ni finlandès ni coreà ni àrab!).
No comments:
Post a Comment