Hi ha dies en què no parlo bé l'anglès. M'aixeco, faig el cafè i les feines del matí, truco algú, i de cop i volta, sense voler, començo a dir burrades en anglès. Faig errors de principiant. Al cap de tants anys d'immersió, encara em passa. Faig coses com confondre home i house. La paraula home acostuma a referir-se a una llar, una morada, no tant al lloc físic, construit amb materials concrets (house). Per exemple, si et trobes un gos abandonat al carrer i no el pots cuidar, i vols buscar-li una casa on viure, es diu que you are finding it a home to live, no a house.
Aquestes errades tan silly em fan pensar en la utilitat i l'autoritat d'aquest blog, perquè si no parlo a la perfecció l'anglès, com el puc ensenyar? Suposo que l'única resposta que hi tinc és que tot és relatiu. Enseyo el que sé, i si algú ho troba útil, doncs ja està bé.
A més de comentar sobre el meu anglès parlat, volia parlar d'un parell de casos molt concrets de pronúncia anglesa. El primer és un cas molt curiós d'homòfons (paraules que sonen iguals). Fa dies que escolto un podcast que es diu Originz. L'autor d'aquest podcast en té un altre que es diu Bizarre Bazaar (basar estrany, o basar de curiositats). El per què d'aquest títol és senzill: totes dues paraules es pronuncien igual :) La raó d'això és que la i de bizarre i la primera a de bazaar es converteixen en vocal neutra, perquè totes dues són en síl·labes àtones—l'accent és a l'última síl·laba.
La segona cosa que volia comentar és la pronunciació de this i these. Els catalanoparlants tendim a pronunciar aquestes paraules erròniament, i com a conseqüència es confonen en el nostre parlar. Primer de tot, cal observar que el so de th és gairebé igual que el so de la d en una paraula com cadira, i no com la d de dia. Segon, la i de this s'asembla a una vocal neutra. És un so com entre la i i la e en català, però tirant a neutre. La i de these sona com la i en català. A més, la i de these dura més que la i de this. Per acabar, la s al final de this és sorda, i la s al final de these és sonora. Amb aquest parell de paraules podem practicar quatre parells de sons (ð /d, i/ɪ, s/z, vocal llarga/curta) molt comuns en anglès que ens són especialment difícils als catalanoparlants. Acostar-se a la pronúncia original ens permet que ens entenguin més bé.
